Notícies

30/01/2019

DICTAMEN PER A L’APROVACIÓ DELS ACTES COMMEMORATIUS

DEL 700 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ

DE L’ORDE DE SANTA MARIA DE MONTESA

(aprovat per unanimitat a la Sessió plenària de l’Ajuntament de Montesa el dimarts, 29 de gener de 2019)

L’actual vila de Montesa compta amb uns orígens ben clars: la carta de població atorgada el 16 d’octubre de 1289 pel rei Alfons I de València. Evidentment, altres pobles i cultures van ocupar abans d’eixa data el territori que hui gaudim, tot i això, el naixement del poble com hui l’entenem i fins i tot la seua entrada en l’Europa medieval podem ben bé datar-la a partir d’aquell document lliurat farà set-cents trenta anys.

No obstant això, tal vegada la fita més important de la seua dilatada història haja estat la seua elecció, per Jaume II, com a cap de l’orde militar que heretaria els béns del Temple al regne de València. Com és sabut, després de la dissolució dels templers, el rei de la Corona d’Aragó va haver de negociar amb la Santa Seu la destinació dels béns d’aquella orde. Després de gestions que van durar uns anys, el monarca va aconseguir, finalment, que el papa Joan XXII atorgués una butlla per a la fundació d’una nova orde militar, que va heretar les propietats que els templers tenien al regne de València, a les quals va sumar les que també tenia l’orde de l’Hospital i la vila de Montesa, llavors patrimoni de la Corona.

En conseqüència, el 22 de juliol de 1319, en la capella de santa Àgueda del palau reial de Barcelona, en presència del rei Jaume II, es va fundar l’Orde de Santa Maria de Montesa.

El senyoriu abastava, en conjunt, un territori format en l’època per propietats en seixanta-huit viles, llocs o llogarets, amb una població aproximada de 28.000 persones. A nivell geogràfic s’estenia al llarg de les actuals províncies valencianes: a Alacant, on van establir la comanda (circumscripció de tipus jurídicoadministratiu) de Perputxent; a València, amb poblacions importants com Montesa, Sueca, Silla o Moncada, a més de terres i béns localitzats a la capital del regne; i a Castelló, on van exercir jurisdicció en algunes zones de la Plana –Onda, Vilafamés…–, i, sobretot, al Maestrat, denominat hui així perquè part de les seues localitats –les més importants– eren administrades directament pel Mestre de l’Orde: Sant Mateu, Cervera, Càlig, la Jana…

Com a part fonamental de la institució es trobaven els seus membres, els cavallers i religiosos de l’Orde. I per seu i cap d’aquell senyoriu –el més extens del regne de València– Montesa, fins al moment una més de les viles reals. Per a això, al seu castell, es va edificar el Sacre Convent de l’Orde, on es va establir una comunitat de frares amb hàbit de Montesa, regla cistercenca i cerimonial que seguia l’antiga de sant Benet, la més prestigiosa, a l’Edat Mitjana, del monacat cristià.

El castell de Montesa va mantindre la seua importància com a seu espiritual de l’Orde fins al 23 de març de 1748, quan un terratrèmol el va enfonsar per sempre. En conseqüència, els religiosos supervivents es van traslladar a la ciutat de València, on, per reial decret de Carles III, llavors Mestre – administrador Perpetu de l’Orde, es va construir un nou convent, hui seu de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana.

Després del terratrèmol, les ruïnes del castell de Montesa van quedar abandonades a la seua sort. Caldrà esperar al segle XX per a comptar amb alguns projectes d’interés: el primer, la declaració del conjunt com a Monument Nacional (Gaceta de Madrid, 13-IV-1926), mentre que per a documentar les primeres intervencions orientades a l’excavació i conservació de les restes caldrà esperar als anys quaranta del segle passat.

Finalment, durant l’última dècada, s’han realitzat importants intervencions, que han permés recuperar la rampa original d’accés al castell, la consolidació d’estructures, neteja d’aljubs i en 2008, la reconstrucció de la sala capitular. Tot això facilita una relativa “musealització” del conjunt, que ha estat dotat de panells informatius, compta amb un servici de visites guiades i amb el patrimoni documental d’una monografia específica editada el 2017 per la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb l’Ajuntament de Montesa.

***

Per tot això i amb motiu del VII centenari de la fundació efectiva de l’Orde de Santa Maria de Montesa (1319 – 2019) aquest Ajuntament, a proposta de l’Alcaldia,     vol sotmetre a votació l’assumpte, a fi que la Corporació en ple estudie la possibilitat d’aprovar, a l’efecte, la programació següent d’actes commemoratius:

• Aprovació del logotip commemoratiu. A petició de l’Alcaldia i amb l’assessorament tècnic i historicoartístic del Cronista Oficial d’aquesta vila, es proposa al dissenyador Antoni Valledor l’elaboració d’un logotip. El seu disseny deriva, en primer lloc, de l’escut municipal, aprovat en el seu dia per la Generalitat Valenciana (Resolució de 16 de febrer de 2001 del conseller de Justícia i Administracions Públiques –DOGV, nº 3.968–). Dita resolució establia que l’escut de Montesa havia de dur, en camper de plata, un castell amb tres torres, del natural, acompanyat, a banda i banda, per les insígnies de l’Orde de Montesa: una creu negra flordelisada i la creu de Sant Jordi. Per timbre o remat, una corona reial oberta, la tradicional als territoris de la Corona d’Aragó.

Així, tenint present els elements constitutius de l’escut, s’ha dissenyat un model que integra els elements del mateix, el castell i les dues creus de l’Orde, amb la qual cosa s’aconsegueix una interpretació moderna de l’heràldica pròpia de Montesa. Cal tindre present que estem parlant d’un logotip, que només pretén una visió moderna dels elements basats en l’escut que va ser aprovat en el seu dia. A això s’afig la creu antiga de Montesa, negra flordelisada, utilitzada entre els anys 1319 al 1400, i la retolació propia del que volem conmemorar: els 700 anys de la fundació de l’Orde de Montesa.

• Aprovació dels actes commemoratius organitzats a l’efecte, que desitjaríem foren els següents:

• 2 de febrer de 2019. Presentació del programa d’activitats commemoratives i conferència inaugural.

• 3 març. Concert extraordinari d’orgue amb motiu del 275 aniversari de la construcció de l’orgue. A càrrec de Montserrat Torrent, degana dels organistes a Europa.

• 23 març. Concert de la Unió Musical de Montesa al claustre del castell, on s’interpretarà l’obra inspirada en el mateix titulada La fortalesa, de David Penadés Fasanar,

• 6 abril. Conferència sobre el terratrèmol a càrrec de Jorge Luis Giner Robles, doctor en geologia i professor de geologia i geoquimica a la Universidad Complutense de Madrid

• 13 abril. Acte institucional en commemoració dels 40 Anys d’ajuntaments democràtics

Una vegada passades les eleccions municipals, proposem la realització de les activitats següents, les quals hauran de fixar-se al calendari corresponent per la nova Corporació.

• Recreació històrica a càrrec de l’associació Montesa capital de l’Orde;
• Inclussió d’una imatge del castell al cupó de la ONCE del dia 22 de juliol, dia de la fundació de l’Orde –projecte sol·licitat a hores d’ara–;
• Concert de música antiga al castell, a càrrec de Mara Aranda i Jota Martínez ensemble;
• Recital de poesia al castell;
• Visita turísticocultural a Montesa de l’Ajuntament d’Alzira i la Fundació Cultural de l’Editorial Bromera –28 d’octubre–;
• Elaboració i presentació d’un CD de música amb l’orgue de Montesa, a càrrec de l’organista Arturo Barba;
• Presentació del llibre Santa María de Montesa. La orden militar del reino de Valencia (siglos XIV-XIX), a hores d’ara en premsa a PUV (Publicacions de la Universitat de València);
• Exposició de l’obra artística del ceramista Santos Perales;
• VIè Cicle Internacional de Concerts L’orgue històric de Montesa;
• Edició del llibre Toponímia del terme de Montesa, a càrrec d’Adrià Castells Ferrando, doctor en filologia;
• Exposicions diverses a l’Espai Llotja;

Montesa, 29 de gener de 2019.