El castell

Enfonsat arrel d’un terratrèmol i les seues rèpliques l’any 1748, tan sols es poden reconéixer algunes dependències del que fou en el seu dia el Sacre i Reial Convent de l’orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.

Al castell solien viure una vintena de frares, l’ocupació principal dels quals era la pregària seguint la regla de sant Benet. El govern dels religiosos estava encomanat a un prior, fins l’any 1658 monjo del monestir de Santes Creus. Un cavaller de l’Orde, amb el títol de sotscomanador, feia les funcions d’alcaid del castell, mentre que un altre, el sotsclauer, exercia la jurisdicció que tenia l’orde de Montesa als pobles de Montesa i Vallada.

Quan una persona volia rebre l’hàbit de cavaller, una vegada realitzats els tràmits prescrits als estatuts montesians, passava al castell de Montesa o a una església, preferiblement de l’Orde. La cerimònia de creuament del cavaller, a partir d’època moderna, es feia de la manera següent:

«En el capítulo o iglesia donde su hubiere de dar el hábito estará el comendador o caballero que tuviere para esto su comisión asentado en una silla con su manto de choro, y el freile sacerdote en otra […] entrará el que ha de tomar el hábito […] luego el comendador o caballero ceñirán una espada dorada al caballero novicio y dos personas de hábito le calzarán unas espuelas doradas. Hecho esto, el novicio hincará ambas rodillas, y el comendador o caballero sacará la espada del novicio de su vaina y tocarle ha con ella en el hombro derecho y en la cabeza y en el hombro izquierdo, diciendo estas palabras: Dios todopoderoso os haga buen caballero, y Nuestra Señora y los bienaventurados san Benito, y san Bernardo y san Jorge sean vuestros abogados. Y todos responderán: Amén».

Una vegada creuat cavaller, havia de residir al castell de Montesa com a mínim quatre mesos, a fi d’aprendre les cerimònies i oficis de l’Orde.

Per als religiosos, la forma de prendre l’hàbit era més senzilla. Després d’un any de noviciat, podien professar. Més endavant, els qui volien, rebien l’orde sacerdotal, passant alguns d’ells, a les parròquies on l’orde tenia la cura d’ànimes.

Tenint en compte les obligacions que anaven a tindre els religiosos de l’orde de Montesa, al castell s’edificà un monestir que, sempre que ho permeté el terreny, s’adaptà a la planta típica promoguda pels cistercencs.

 

Les obres més importants s’executaren durant el govern del tercer mestre de Montesa, fra Pere de Tous (1327-1374), que manà construir la sala capitular, el refectori, l’església, una cisterna, el forn i la muralla que rodejava el convent. Encara hui, en un dels murs de la torre d’homenatge, subsisteix el seu escut. A finals del segle XIV, durant el govern de fra Berenguer March, es construí el claustre. La resta de mestres de Montesa realizaren més obres: fra Lluís Despuig (1453-1482) construí el dormitori i la capella de Sant Jordi, mentre que fra Francesc Llançol de Romaní manà fer una magnífica portada per a les habitacions del mestre, hui al palau de la Generalitat, a València.

La distribució espacial dels elements del castell, seguint un text del segle XVIII, era la següent:

«Las divisiones que abrazava este recinto empezando por la puerta a que se entrava por un puente levadizo, eran las siguientes: primeramente, el horno bien capaz, inmediata a este una hospedería, luego se seguía el salón y piezas habitación antigua de los grandes maestres, seguíase inmediata la yglesia, después el refectorio, cocina y al levante una torre quadrada con una bóveda de más de 20 palmos de gorda y las correspondientes paredes; desde esta torre dando buelta por el n[o]rte hasta el poniente, se hallava el dormitorio, quarto prioral, pitancería y en el patio una pequeña cavalleriza, que por una escalera se dividía de los quartos del comendador mayor, que estavan sobre el portal. El centro de estas obras que circuían se dividía en tres partes: primera, un patio con su cisterna, el claustro, capítulo y después otro patio con una cisterna muy capaz, que terminava en la torre».

El castell s’enfonsà pels efectes del terratrèmol del 23 de març de 1748 i les seues rèpliques immediates, en particular la del 2 d’abril mateix. Les seues runes, deixades a la seua sort, passaren a l’Estat després de la Desamortització de 1835.

Cap al 1868 va comprar el castell Leopoldo de Pedro i Nash, marqués de Benemejís de Sistallo i cavaller de l’orde de Montesa, el qual el cedí posteriorment al seu fill, Joaquín de Pedro. Aquest darrer el va vendre a Ramón Jorge de Dalmau i Falces, també cavaller montesià i marqués d’Olivart, fins que, finalment, l’ajuntament de Montesa l’adquirí en 1970 després d’un plet amb el marqués.

El 13 d’abril de l’any 1926, les restes del castell-convent de l’orde de Montesa van ser declarades monument nacional.

Durant l’última dècada s’han realitzat importants intervencions, que han permés recuperar la rampa original d’accés al castell, la consolidació d’estructures, neteja d’aljubs i en 2008, la reconstrucció de la sala capitular.