Seguint el curs de l’any, la primera festa amb la que ens trobem és:
L’erudit Pedro Sucías, escrigué a principis del segle XX: «Existe la tradicional costumbre en esta villa de la fiesta a san Sebastián, en que la víspera de este santo, sobre la acera de cada vecino, se encienden grandes hogueras de leña verde».
Testimonis orals ens parlen també de la dedicació d’una altra foguera a sant Antoni Abat, hipòtesi molt probable dins una comunitat totalment agrícola com era i és Montesa. Fins i tot, sant Antoni era titular d’una capella de l’església parroquial abans de l’última guerra.
Als anys setanta, la tradició foguerera s’havia perdut quasi per complet, tan sols els xiquets s’atrevien a fer alguna que altra foguera.
L’any 1989, un grup de veïns del poble, posteriorment organitzats en l’Associació Cultural d’Amics del Castell fra Miquel d’Aràndiga, van preparar una foguera a la plaça de la Vila, amb la idea de celebrar la festa del patró de Montesa, sant Sebastià.
Des d’aleshores, tots els anys, el dissabte més proper a la diada del sant –20 de gener–, es crema la ja tradicional foguera, de la qual participa gran part del poble.
La festa dedicada a sant Vicent, la qual ha anat intentant arrelar durant el segle XX, ha estat condicionada a la voluntarietat dels festers o persones que han volgut organitzar-la. Encara que hi ha algun testimoni als anys vint del segle passat, la festa, de la manera com l’entenem ara –amb ball i cavalcada, a més de les celebracions religioses–, possiblement s’inicià als any cinquanta. Els actes organitzats solien durar uns dos dies, durant els quals es feien les celebracions religioses –missa i processó–, a més de la tradicional cavalcada. Altres vegades, s’hi afegien una verbena, una cordà i alguna que altra traca.
La imatge del sant, cedida a l’església parroquial per José Mª Domínguez Borja, solia romandre a sa casa –carrer sant Vicent, nº 24– la vespra de la festa i es traslladava a l’endemà a la parròquia. Finalitzada la missa, on els xiquets oferien una espècie de bescuitets, realitzaven una cercavila, acompanyats per la banda de música.
Des de 1992 en que es tornà a reiniciar, es fa la vespra la processó, i a la nit, ball de disfresses. A l’endemà se celebra l’Eucaristia, i per la vesprada la cavalcada.
Amb tot, de fa temps, és una festa que roman intermitent i a mercè de grups que vulguen organitzar-la.
Tractar de les festes patronals de Montesa equival també a parlar de l’orde de cavalleria del mateix nom, ja que els símbols religiosos que es veneren procedeixen del convent que l’Orde tingué al poble fins al terratrèmol de 1748: la relíquia de la Santa Espina i la imatge de la Mare de Déu.
Per causes que no coneixem, sembla que abans del terratrèmol la vila de Montesa havia proclamat patrona la Mare de Déu que es venerava a l’altar major de l’església del castell. Després, la imatge es cedí a la Parròquia i es col·locà a l’altar major, documentant-se la primera processó en 1751.
Abans no obstant, la festa grossa girava entorn la titular del temple parroquial, l’Assumpció, per la qual cosa el 15 d’agost participava de la processó la comunitat monàstica del castell-convent.
Respecte de la Santa Espina, es conservava al reliquiari que tenia l’Orde de Montesa al seu castell-convent.
Després del terratrèmol, la relíquia es va recuperar i es traslladà al nou convent de l’Orde a València, a l’edifici d’el Temple. Anys després, atenent una sol·licitud de l’Ajuntament i del clero de la parròquia, els religiosos de l’Orde van regalar al poble un fragment de la relíquia, que hi va arribar a finals de desembre de 1785. Així, l’any següent, va començar a fer-se la festa de la Santa Espina, amb la processó a l’efecte pels carrers de la vila.
No van haver pràcticament canvis fins al segle XX: el primer en 1926, quan es va incorporar el Crist de l’ermita del Calvari; i el segon al voltant del 1950, quan es va introduir la festa de la Maredeueta, una imatge de la Mare de Déu de Montesa de proporcions menudes teòricament per a les xiquetes i xiquets del poble.
Les festes religioses consisteixen en la celebració de l’Eucaristia i la processó de la imatge corresponent. La resta d’actes se centren en les vaquetes, coets, ball de disfresses i altres tipus d’espectacles.
Les festes patronals de Montesa se celebren durant la segona quinzena d’agost, amb alguns dies el mes de setembre segons anys.
El 1982, des de l’escola de Montesa, s’organitzà una entrà de moros i cristians amb la idea de commemorar la festa del 9 d’octubre, de la que foren protagonistes, única i exclussivament les xiquetes i xiquets del poble.
El següent, 1983, un grup de joves de Montesa creava l’Associació Cultural la Fos, amb la idea de promoure activitats que serviren per a recuperar la història i la llengua dels valencians, la cultura, les tradicions, etc. Amb aquests objectius naixia la Setmana Cultural de Montesa. Així, en torn al 9 d’octubre de cada any, s’organitzaren, per iniciativa d’aquesta associació, exposicions, teatre, conferències, concursos i activitats esportives, nit d’albaes i l’entrà de moros i cristians.
Amb el pas dels anys anaren fundant-se progressivament distintes comparses i fent seua la festa. A hores d’ara n’hi han nou, cinc pel bàndol moro (Kalíbules, Tariks, Masais, Kafftans i Mursi) i quatre pel cristià (Templaris, Bandolers, Belcebuts i Nídars). Els actes els organitza l’Associació de Comparses i les dates continúen sent les mateixes, entorn al 9 d’octubre.
