07/05/2019
Renovada la coberta de l’ermita de la Santa Creu de Montesa, del XVI
El passat dia 26 van finalitzar les obres de restauració de la coberta de l’ermita de la Santa Creu. La intervenció, a càrrec de l’empresa local Montón, permetrà evitar les filtracions d’aigua a l’edifici, ja visibles en alguns punts concrets del seu interior, doncs la darrera intervenció data del 1995 i, a més, l’accés és relativament complex, degut a la seua constucció al capdamunt d’un tossal proper al casc urbà. Tota l’obra ha estat costejada gràcies a l’aportació feta en el seu dia per mossén Joan Albelda, rector de Montesa fins al mes de juliol passat en què hagué de deixar la Parròquia per malaltia.
L’ermita de la Santa Creu de Montesa és un edifici senzill, de planta rectangular, amb accés a través d’un arc de mig punt lleugerament atrompetat. Manté l’altar a Llevant, amb entrada lateral, com les ermites d’època medieval, encara que la seua construcció hauria de datar-se a la segona mitat del segle XVI.
L’interior mostra pràcticament la mateixa austeritat que l’exterior, amb volta de canó rebaixada sobre una senzilla motllura que recorre l’espai del temple perimetralment. Als angles se situen quatre petxines, mentre que a la part del presbiteri, emmarcant una senzilla creu de fusta, la volta es converteix en una petita lluneta.
Amb un antic altar d’obra
El presbiteri, una mica més elevat que la nau, compta amb l’antic altar d’obra. Junt als murs hi ha un banc corregut d’obra i enfront del presbiteri, a Ponent, una finestra de grandària mitjana. El paviment, del primer terç del segle XX, està composat per rajols hidràulics. Amb tot, l’actual sagristia o casa de l’ermità conserva el paviment original de rajola massissa. Només entrar, hi ha una tosca fornícula sense imatge, i junt a l’altar, una altra més menuda per posar-hi les canadelles. L’accés a la sagristia es fa a través d’un va situat al costat del presbiteri. Dins té una xicoteta finestra i un banc de maçoneria, possiblement, en altre temps, utilitzat com a jaç per l’ermità. Els murs exteriors són completament llisos, pintats amb calç, interromputs sols pels espais de la porta i les dues finestres. La coberta, a quatre aigües, una per mur, està rematada amb teula àrab. El conjunt el corona una espadanya, reconstruïda en 1996, sense campana.
Edit: Levante-EMV. Edición la Costera-la Canal-la Vall d’Albaida, sábado, 4 de mayo de 2019, p. 21.
